Un any més, la secció d’esquí d’El Cim va acabar la temporada als Alps, aprofitant les vacances de Setmana Santa. Vàrem estar a La Plagne Bellecôte, un dels deu petits nuclis que conformen la macroestació de La Plagne. Aquesta és una estació molt apreciada per bastants dels socis més antics de la secció i que venen amb nosaltres, any darrera any, a aquesta tradicional sortida d’esquí. Per tant és molt normal, doncs, que de tant en tant triem aquesta estació que, pel seu domini esquiable a gran alçada, la fa idònia per aquells anys en què la Setmana Santa cau tant tard com en aquest 2006.
Cinquanta persones en autocar i tres en cotxe vam
sortir de Montcada el diumenge 9 d’abril, a dos quarts de sis del matí. El dia
abans, com ja és habitual vàrem carregar l’autocar i el corresponent remolc,
que ja s’ha convertit en un element totalment indispensable.
El viatge va ser tranquil i sense sorpreses. Tot
seguint el guió previst. Això vol dir que a Grenoble, com cada any, ens vam
equivocar. A dir veritat, quasi quasi ho esperàvem i, el dia que no ho fem,
estic segur que ho trobarem a faltar.
Els apartaments, que ja coneixíem, són amplis i en
molt bon estat. La neu, fins l’últim dia, en perfectes condicions. El temps,
bastant dolent, per sort va permetre mantenir la neu en un estat excel.lent per
a la pràctica de l’esquí que no es podia imaginar ni el més optimista de tots
nosaltres.
D’aquest temps, però, vam poder treure la
conclusió que no podem confiar massa, ni amb el refranyer ni amb les dites
populars ja que, després de tres dies de mal temps (dilluns, dimarts i dimecres),
tothom recordava allò de “tres días hay en el año que relucen más que el sol,
Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión”. Doncs bé: dijous sant
va continuar el mal temps, deixant clar que aquesta dita deu ser certa allà a
les Castelles però no a les muntanyes dels Alps.
Una altre conclusió interessant és que anem massa
carregats. Portem massa roba, portem massa menjar, portem massa de tot… i això
és un problema a tots els nivells, ja que ens veiem obligats a anar en un
autocar (carregat a tope) amb remolc, la qual cosa fa que sigui més car, que el
viatge duri més estona i que viatgem amb més incomoditats… A més els petits
apartaments dels Alps queden ràpidament saturats i, actualment, les diferències
de preu respecte al nostre país, en la majoria d’articles, no és massa
significativa.
La conclusió principal i la més inquietant, però,
és que íltimament estem patint massa accidents. L’any passat, a Avoriaz,
quatre; aquest any, a La Plagne, tres. És realment curiós que, en les dues
últimes temporades de la secció d’esquí, hi ha hagut vuit accidents, dels quals
set han succeït per setmana santa, als Alps. D’aquests vuit lesionats, set eren
persones de menys de 25 anys. Potser aviat tindrem problemes amb les companyies
d’assegurances que, davant el número d’accidents voldran augmentar les primes
o, simplement, no ens voldran assegurar, però el pitjor de tot són les pròpies
lesions. Fins ara no n’hi ha hagut cap de molt greu (gairebé tothom duia casc)
no obstant aixó, qualsevol lesió aconsegueix que l’implicat deixi d’esquiar,
objectiu fonamental de les nostres vacances de Setmana Santa.
P.D : Vàrem tenir només un dia de sol en tota la
setmana. Com cada any es va cel.lebrar el tradicional sopar amb les
especialitats típiques de la Savoia. A la clàssica fotografía de grup, que
enguany també va acabar amb la ja tradicional guerra de neu, la majoria vàrem
poder lluïr el nou equip d’El Cim. L’autocar va tornar a Montcada gairebé tan
carregat com a l’anar…
