Aquesta última Setmana Santa, la secció d’esquí d’El Cim va acabar la seva temporada a Morillon, una petita i fins aleshores desconeguda estació dels Alps francesos, situada aproximadament entre Ginebra i Chamonix. Aquesta estació forma amb Les Carroz, Samoëns, Flaine i Sixt l’espai Grand Massif, un dels dominis esquiables més grans dels Alps i amb un magnífic panorama sobre el massís del Mont Blanc i de l’Haute Giffre. Hi ha 265Km de pistes de tots els nivells (15 verdes, 52 blaves, 52 vermelles i 14 negres) i 77 remuntadors mecànics, molts d’ells d’última generació, com el telecadira “Les Grands Vans”, únic a Europa, de vuit places. És una estació molt baixa, ja que Morillón Village és a només 690m., però com aquest any la Setmana Santa arribava molt aviat (finals de març), vam pensar que era una bona ocasió per anar-hi doncs hi trobaríem la neu suficient.
El viatge,
com sempre, el vàrem fer en autocar. La novetat va ser que, després de varis
anys d’intentar-ho, aquest cop vam poder disposar d’un remolc. El fet de portar
un autocar amb suficient potència i que el trajecte sigui gairebé totalment per
autopistes, fa que portar remolc no incideixi, de cap manera, ni en la
seguretat ni en la duració del viatge. En canvi va quedar solucionat l’etern
problema de la manca d’espai als maleters i vam poder carregar tot l’equipatge
sense cap complicació, la qual cosa, a alguns, ens semblava mentida.
El temps va
ser immillorable: tots els dies va lluïr un sol esplèndid i la temperatura va
ser molt agradable. Per sort, per la nit feia bastant fred i es podia fabricar
la neu artificial que a l’endemà ens permetia poder arribar esquiant als
apartaments, ja que la neu natural esquiable arribava només fins als 1.400 –
1.500m. aproximadament. A partir d’aquesta cota, la neu era abundant però molt
humida fins arribar als 1.700 – 1.800m. on ja trobàvem neu de molt bona qualitat,
sobretot a la zona de Flaine, on vàrem fer bones esquiades per magnífiques
pistes, quasi per a nosaltres sols.
Recordar Flaine, però, és recordar l’impressionant panorama que es divisa des del mirador de “Les Grandes Platieres”, just a l’arribada del telefèric del mateix nom i des d’on es fan, cada dia, centenars de fotografies davant d’un magnífic decorat natural. Un decorat presidit per l’imponent Mont Blanc (4.807m.) i acompanyat, a un costat, per l’Aiguille du Midi, l’Aiguille Verte (segon cim dels Alps), Le Dru,…i a l’altre costat l'Aiguille de Bionnasay, les Domes de Miage,…
Per
acomiadar la setmana, és tradicional celebrar un sopar tots plegats, basat en
la cuina típica de la regió. Aquest cop no podíem triar restaurant (només n’hi
havia un), i aixó ens feia una mica de por, però va resultar ser el millor lloc
on havíem anat a sopar des de que anem als Alps. No tant sols pel menjar, que
va ser bo i abundant, sinó pel local en sí i sobretot per la festa que vam
poder muntar després.
Els més
agoserats es van atrevir amb alguna pista negra força complicada que els va
deixar ben arrebossats. D’altres, que no volien tocar de peus a terra, van
provar el parapent. La majoria vàrem esquiar bastant, alguns van fer molt de
“pànxing”, però tots (uns més que d’altres) ens vàrem haver de lluir a la pista
de ball, el dia del sopar.
Una setmana
que crec ha deixat un bon record a tothom i fa que ja pensem on anirem l’any
vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada