El 24 de Novembre de 2014 el Cim esquí club celebrarà 20 anys de la seva creació.
Amb aquest blog volem rememorar totes i cada una de les sortides que hem anat fent durant aquests anys.
Esperem que us portin bons records i us animin a seguir venint amb nosaltres!




30 d’abril del 2003

SETMANA SANTA 2003: ALPE D'HUEZ



                                                     L’ANY MONTFRAI



Com cada any, la secció del CIM “esquí club” ha organitzat la sortida d’esquí per setmana santa als Alps francesos, amb destinació “Alpe d’Huez”
A diferència d’altres anys, aquest va comptar amb molt poca presència de gent (27 autocar + 4 cotxe), entre d’altres coses perquè molta gent va despertar la darrera setmana, fet que va posar en perill aquesta sortida tant esperada, però gràcies a l’esforç del CIM, tots els que volíem anar, vam poder gaudir d’una setmana amb molt de sol, esquí i sobretot carregada d’anècdotes.

 

Primer de tot cal destacar que aquesta última sortida ha estat marcada per 2 baixes molt importants: en Jordi Salvador i en Sebastià Serrat. La primera va ser total, ja que no va venir, i va fer que trobéssim a faltar el ja tant tradicional: “bon dia a tothom i benvinguts a aquesta sortida del CIM”. La segona va ser només parcial, ja que sí que va venir amb nosaltres, però no va esquiar (tot i que les apostes eren de 20 a 1), i per tant vam perdre el guia d’esquí que any rera any ens porta amunt i avall per totes les pistes de les estacions. De totes maneres, no ens vam quedar sense guia, ja que l’Enric va agafar la substitució d’aquest càrrec i se’n va sortir notablement.


Aquest any ens n’hem pogut sortir, però esperem que aquestes baixes hagin estat puntuals i l’any que ve tot torni a ser com cada any.

Bé, tot no, perquè si aquest any ha tingut un fet destacable és que ha estat un “any Montfrai”. Els que van venir ja m’entenen, però per aquells que no vàreu venir, heu de saber que Montfrai és un dels sectors d’Alpe d’Huez, precisament el sector on cada migdia, la gran majoria dels que vam estar allà, anàvem a fer l’aperitiu (cervesa, patates, pica-pica…), cosa que fins ara la gran majoria no havíem fet mai. Dic la “gran majoria” perquè sempre hi ha hagut una minoria que solia fer-ho.

 


La valoració final és molt positiva:  una estació amb forces pendents, gran varietat de pistes, bon estat de la glacera, half-pipe,...

Però cal reconèixer que també vam remar bastant...

 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada